Què és el mindfulness: guia rigorosa per a coaches

Fa temps que parles de "presència" amb els teus clients. Potser fins i tot medites cada matí. Però si algú et preguntés ara mateix, en una conversa professional, què és exactament el mindfulness —més enllà d'"estar en el moment present"— podries respondre amb precisió, citant-ne l'origen, la definició operativa i l'evidència?

No és una pregunta retòrica. És el punt on molts coaches es queden coixos: fan servir el mindfulness com a paraigua intuïtiu, però no com a marc rigorós. I aquesta distància entre el que es practica i el que es pot fonamentar és, precisament, un dels focus d'incoherència que més erosionen l'autoritat professional.

Aquesta guia no pretén convertir-te en instructor de meditació. Pretén donar-te una base sòlida —teòrica i aplicada— perquè integris el mindfulness a la teva pràctica de coaching amb el mateix rigor amb què integraries qualsevol altre marc psicològic. Comencem per la definició.

Què és el mindfulness, més enllà de la moda

El terme mindfulness s'ha popularitzat fins al punt de perdre precisió. S'utilitza per parlar d'aplicacions de respiració, de pauses laborals o, simplement, de "desconnectar". Cap d'aquestes coses és incorrecta, però tampoc és la definició.

La referència més citada en l'àmbit clínic i de recerca és la de Jon Kabat-Zinn, fundador del programa de Reducció de l'Estrès Basat en Mindfulness (MBSR) a la Universitat de Massachusetts l'any 1979. La seva definició operativa descriu el mindfulness com la consciència que sorgeix en parar atenció de manera deliberada, en el moment present i sense jutjar, a com es desplega l'experiència instant a instant. Hi ha tres elements clau: intenció (deliberadament), presència temporal (aquí i ara) i una actitud concreta davant del que apareix (sense aferrar-se al judici).

És important fer una precisió editorial que sovint es perd: la cèlebre idea de la "ment de principiant" —aquella obertura a mirar cada situació com si fos la primera vegada, sense la càrrega del que ja se sap— no pertany a la literatura del coaching ni a la neurociència contemporània. És una formulació del mestre zen Shunryu Suzuki, desenvolupada en els seus ensenyaments dels anys setanta i recollida a Zen Mind, Beginner's Mind. Esmentar-ho així, amb el seu origen correcte, no és un detall acadèmic: és coherència amb allò que ensenyem.

El mindfulness, tot i tenir arrels contemplatives budistes de més de 2.500 anys, no requereix cap adscripció religiosa per practicar-se ni per beneficiar-se'n. És, com planteja la mateixa tradició de recerca, una capacitat humana universal que es pot entrenar —no una creença que calgui adoptar.

Des d'un altre angle teòric, Steven Hayes i la Teràpia d'Acceptació i Compromís (ACT) situen el mindfulness com un dels components centrals de la flexibilitat psicològica: la capacitat d'estar present amb pensaments i emocions difícils sense fusionar-s'hi ni evitar-los, mentre s'actua en direcció als propis valors. Aquesta perspectiva connecta directament amb el treball de coaching orientat a objectius i valors.

Mindfulness i presència: dues cares de la mateixa moneda

En el vocabulari del coaching, "presència" i "mindfulness" es fan servir gairebé com a sinònims, i amb raó: estan profundament entrellaçats, tot i que no són idèntics. El mindfulness és, en gran mesura, el procés d'entrenar la ment perquè estigui i romangui present; la presència és l'estat —momentani, encarnat— que resulta d'aquest entrenament.

La psicòloga i mestra de meditació Tara Brach descriu la presència com aquella sensació amb sentit d'atenció plena, obertura i tendresa que emergeix quan som veritablement aquí, amb el que sigui que estigui passant.

Daniel J. Siegel, psiquiatre i investigador en neurociència interpersonal, hi afegeix una peça especialment rellevant per al coaching: la presència del professional facilita la sintonia —la capacitat de deixar de banda les pròpies preocupacions per captar l'experiència real de l'altra persona— i aquesta sintonia, sostinguda en el temps, genera ressonància: la sensació del client de sentir-se veritablement "sentit". No és un concepte exclusivament terapèutic: és aplicable a qualsevol relació d'acompanyament professional, inclòs el coaching.

Aquesta idea connecta, alhora, amb quelcom que Carl Rogers ja assenyalava des de l'enfocament centrat en la persona: la congruència i la presència autèntica del professional són, en si mateixes, agents de canvi, més enllà de qualsevol tècnica específica.

Què no és el mindfulness

Convé aclarir alguns malentesos habituals, perquè afecten directament la manera com ho presentes als teus clients:

• No és "posar la ment en blanc" ni suprimir pensaments: és observar-los sense identificar-s'hi completament.

• No és una tècnica de relaxació, tot i que sovint produeixi calma com a efecte secundari.

• No és una intervenció clínica ni substitueix la psicoteràpia quan hi ha un quadre que la requereix. Si detectes indicadors de patiment psicològic que excedeixen el marc del coaching, derivar a un professional de la salut mental no és un fracàs: és responsabilitat professional.

• No garanteix resultats terapèutics. Ni el mindfulness ni el coaching curen per si mateixos: acompanyen processos.

Què diu l'evidència: mindfulness aplicat al coaching

La recerca específica sobre mindfulness en coaching és encara limitada en comparació amb el volum acumulat en psicoteràpia, però hi ha dades que val la pena conèixer i citar amb precisió —sense inflar-les.

Un estudi de la Coaching Psychology Unit de la Universitat de Sydney, dirigit per Gordon Spence, Anthony Grant i Michael Cavanagh, va distribuir clients de coaching en tres grups: un va rebre primer entrenament en mindfulness i després coaching, un altre va rebre coaching i després mindfulness, i un tercer només educació en salut. El grup que va practicar mindfulness abans del procés de coaching va mostrar una consecució d'objectius significativament més alta que el grup de control, i també superior al grup que va invertir l'ordre.

En el terreny de la neurociència, un estudi de Hölzel i col·laboradors (2011) mitjançant ressonància magnètica va mostrar que vuit setmanes d'un programa MBSR s'associaven amb canvis d'activitat en regions cerebrals vinculades a l'aprenentatge, la memòria, la regulació emocional i la presa de perspectiva —processos que resulten directament rellevants per a l'escolta i la regulació que exigeix una sessió de coaching.

I tot i que prové del camp de la psicoteràpia, és útil conèixer l'estudi de Grepmair i col·laboradors (2007): els pacients atesos per terapeutes en formació que practicaven meditació van mostrar millors resultats que els atesos per terapeutes que no meditaven.

L'extrapolació directa al coaching no està provada, però la lògica —que la qualitat de presència del professional influeix en el procés— és coherent amb el que ja hem vist sobre presència i sintonia.

La conclusió honesta, no la més vendible: el mindfulness no és una fórmula màgica de resultats, però compta amb una base d'evidència sòlida en camps afins i amb indicis prometedors, tot i que encara incipients, específics del coaching.

Eines per començar a integrar el mindfulness a la teva pràctica

Conèixer la teoria no n'hi ha prou. Aquestes són tres maneres concretes de començar a portar el mindfulness a la teva feina, sense necessitat de convertir-te en instructor de meditació.

1. L'àncora de les tres respiracions abans de cada sessió. Abans d'obrir la videotrucada o que el teu client entri per la porta, dedica tres respiracions completes a notar el contacte del teu cos amb la cadira, el ritme de l'aire i qualsevol pensament residual de la sessió anterior. No es tracta de buidar la ment, sinó de marcar una transició conscient entre allò que portaves i allò que ofereixes.

2. Els tres objectes de la consciència, adaptats a la sessió de coaching. És un exercici inspirat en el treball de Ronald Siegel sobre presència terapèutica, adaptat aquí al marc del coaching: durant la sessió, alterna la teva atenció entre (a) el teu propi cos i respiració, (b) les paraules i el llenguatge corporal del teu client, i (c) la sensació de connexió o desconnexió entre tots dos. Practicar aquest escombrat de manera periòdica —no constant— et retorna a la sessió quan la ment es dispersa.

3. La ment de principiant com a actitud d'escolta. Abans d'una sessió amb un client recurrent, pregunta't: què dono per fet que ja sé sobre aquesta persona? L'actitud de Suzuki no és ingenuïtat, és una disciplina activa contra el pilot automàtic de la familiaritat, que és un dels enemics silenciosos més grans de l'escolta real.

4. Una pausa d'un minut entre sessions. Si encadenes sessions, un minut d'atenció a la respiració entre una i l'altra evita que arrossegis l'energia, el to emocional o les preguntes obertes d'un client cap al següent.

Reflexió ètica: la teva presència no es certifica, es practica

Aquí hi ha, potser, el punt més incòmode i més honest de tot aquest article: llegir sobre mindfulness —inclosa aquesta guia— no et fa un coach present. La recerca que hem citat parla de professionals amb una pràctica sostinguda, no de professionals informats.

Això té una implicació directa per a tu: si vas a parlar de mindfulness amb els teus clients, la pregunta ètica prèvia és si tu mateix sostens algun tipus de pràctica regular, per modesta que sigui. La incoherència entre el que s'ensenya i com es viu —el dolor que probablement t'ha portat fins a aquest article— no es resol acumulant més marcs teòrics, sinó encarnant els que ja tens.

I hi ha un segon límit que convé sostenir amb claredat: el mindfulness, dins del coaching, és una eina de presència i desenvolupament, no un substitut de la intervenció clínica. Mantenir aquesta frontera visible —per a tu i per al teu client— forma part de la responsabilitat professional que distingeix un coach rigorós d'un que improvisa amb vocabulari terapèutic.

Per tancar: la presència es cultiva, no es declara

El mindfulness no és un accessori de marca personal ni una paraula de moda que afegir a la teva biografia professional. És una capacitat entrenable, amb una definició precisa, una base d'evidència creixent i una aplicació directa en la qualitat de la relació que sostens amb cada client.

No necessites dominar-ho tot per començar. Necessites, sobretot, honestedat: sobre el que ja practiques, sobre el que encara et falta per sostenir i sobre els límits del que el mindfulness —i el coaching— poden oferir.

Si vols seguir aprofundint en com sostenir aquesta presència sessió rere sessió sense perdre't pel camí, t'espera el següent article d'aquesta sèrie. I si prefereixes explorar-ho acompanyat, la comunitat de Mindful Coaching · Mètode FARO està pensada exactament per a això.