ACT en coaching: guia pràctica per a coachs no terapeutes

Segur que t'ha passat. El teu client sap perfectament què vol: demanar aquell ascens, posar en marxa el projecte, tenir d'una vegada la conversa que fa mesos que ajorna. Té el pla, té els recursos… i no fa el pas. A cada sessió apareix un motiu nou, raonable, gairebé impecable. I tu notes com la conversa va donant voltes al voltant d'alguna cosa que cap pregunta poderosa no aconsegueix desencallar.

És just aquí on l'ACT en coaching té molt a oferir-te. La Teràpia d'Acceptació i Compromís va néixer en l'àmbit clínic, però el seu nucli —ajudar les persones a actuar d'acord amb el que els importa encara que apareguin pensaments i emocions incòmodes— encaixa de manera natural amb la feina d'un coach.

Potser et fas una pregunta del tot legítima: puc fer servir l'ACT si no soc terapeuta? La resposta és que sí, amb criteri, formació i uns límits ben clars. En aquesta guia veuràs què és el coaching d'acceptació i compromís, què diu l'evidència (sense inflar-la), cinc eines que pots portar a la teva propera sessió i on és la frontera que, com a professional ètic, val més no travessar.

Què és l'ACT i per què interessa al coaching

ACT —es pronuncia com la paraula anglesa act, "actuar"— són les sigles d'Acceptance and Commitment Therapy, el model que van desenvolupar Steven C. Hayes, Kirk Strosahl i Kelly Wilson. Forma part de les anomenades teràpies de tercera generació i es recolza en dos pilars: el contextualisme funcional (la idea que una conducta s'entén per la funció que fa en el seu context, no per la seva forma) i la Teoria dels Marcs Relacionals (RFT), una teoria sobre com el llenguatge i la cognició humana generen tant la nostra capacitat de resoldre problemes com bona part del nostre patiment.

L'objectiu central de l'ACT no és eliminar el malestar, sinó desenvolupar flexibilitat psicològica. Russ Harris (2009) la defineix com la capacitat de ser present, obrir-se a l'experiència i fer el que importa. Aquesta capacitat s'articula en sis processos que formen l'anomenat hexaflex: acceptació, defusió, contacte amb el moment present, jo com a context, valors i acció compromesa.

Quan l'ACT surt de la consulta clínica, la "T" se sol llegir com a Training (entrenament), i en l'àmbit del desenvolupament professional es parla de coaching d'acceptació i compromís (ACC, per les sigles en anglès). Jon Hill i Joe Oliver (2019) n'han escrit un manual específic per a coachs, i Rachael Skews i Stephen Palmer (2016) defensen a Coaching Psychology International un enfocament de coaching guiat per la teoria i basat en els principis de l’ACT. Per la seva banda, Hulbert-Williams i col·laboradors (2016) proposen un model de "coaching conductual contextual" i alerten d'un risc que segur que reconeixes al sector: l'eclecticisme sense principis, és a dir, barrejar tècniques sense cap marc que els doni coherència.

Què diu l'evidència (sense inflar-la)

La recerca sobre l'ACT és extensa: en el seu capítol del Coaches' Handbook, Tim Anstiss (2021) assenyala que ja s'havien publicat més de 300 assajos controlats aleatoritzats, tot i que la majoria en contextos de salut física i mental. A tu, com a coach, t'interessen sobretot dues línies:

• Àmbit laboral. Bond i Bunce (2000) van assignar a l'atzar 90 treballadors d'una empresa de mitjans de comunicació a una intervenció ACT de 9 hores repartides en tres mesos, a un programa centrat a canviar els estressors o a una llista d'espera. Totes dues intervencions van millorar la salut mental, i en el grup ACT el canvi va estar mediat per l'acceptació de pensaments i emocions no desitjats.

• Coaching pròpiament dit. A la seva tesi doctoral a Goldsmiths, Skews (2018) va avaluar un coaching informat per l'ACT amb 126 directius del funcionariat britànic. En comparació amb el grup control, el grup ACT va millorar en salut mental general, autoeficàcia, pensament orientat a metes i assoliment d'objectius, i aquestes millores van estar mediades per l'augment de flexibilitat psicològica.

Un matís honest: l'evidència específica en coaching encara és més limitada que la clínica. No és bona idea extrapolar els resultats terapèutics al coaching ni prometre als teus clients efectes que la recerca no avala.

De la teràpia a la sessió de coaching: què canvia i què no

El que canvia és el per a què. En coaching no treballes per reduir símptomes, sinó perquè el teu client avanci cap a metes i valors que ell mateix defineix. Anstiss (2021) ho deixa clar: l'objectiu del coaching basat en l'ACT és el canvi de conducta cap a una vida millor, no la pau interior; si aquesta calma arriba, és un efecte secundari benvingut, però no és la meta.

El que no canvia és la lògica de fons. L'ACT no intenta modificar el contingut dels pensaments del teu client, sinó la relació que hi té. Això suposa un gir respecte d'altres enfocaments que treballen "reformulant creences limitadores". Cap no és millor en abstracte —tots dos tenen el seu lloc—, però l'ACT t'ofereix una alternativa valuosa quan discutir amb un pensament només el fa més fort.

L'agenda de control: el patró que bloqueja el teu client

En ACT s'anomena agenda de control l'estratègia, tan humana, d'intentar gestionar el que sentim i pensem eliminant-ho o suprimint-ho. Quan aquesta estratègia es converteix en patró, apareix l'evitació experiencial: tot allò que fem per no sentir el que no volem sentir, encara que a la llarga ens allunyi del que ens importa.

Aquí hi ha la clau funcional que Anstiss il·lustra molt bé: no és la conducta en si el que la converteix en evitació, sinó la funció que compleix. Mirar el correu vint vegades pot ser diligència… o una manera elegant de no obrir el document que et fa por escriure. Pensem en la Marta, directiva que fa tres sessions que "prepara" la presentació del seu projecte davant del comitè. Cada setmana millora una diapositiva. La pregunta de coaching ja no és "què et falta per estar a punt?", sinó "per a què et serveix continuar preparant-la?".

Els sis processos traduïts al llenguatge de la sessió

Per a un coach no terapeuta, el que és útil és reconèixer cada procés en la conversa real:

Procés	Què és	Com pot sonar en sessió
Acceptació	Disposició a fer lloc a emocions i sensacions incòmodes	"Estaries disposat a sentir aquest neguit i fer el pas igualment?"
Defusió	Prendre distància dels pensaments i veure'ls com el que són: paraules i imatges	"Què t'està dient la teva ment ara mateix?"
Moment present	Atenció flexible a l'aquí i l'ara	"Abans de continuar, què notes al cos?"
Jo com a context	La perspectiva que observa l'experiència sense identificar-s'hi	"Qui és el que s'adona d'aquesta por?"
Valors	Direccions vitals triades lliurement	"Si aquest projecte sortís bé, què diria de qui vols ser?"
Acció compromesa	Passos concrets guiats pels valors	"Quin és el pas més petit que podries fer aquesta setmana?"

El procés de contacte amb el moment present és el pont més directe amb el mindfulness. Jon Kabat-Zinn, creador del programa MBSR, el descriu com l'atenció que es presta de manera intencionada, en el moment present i sense jutjar. Si en vols repassar els fonaments, tens una guia completa a Què és el mindfulness: guia rigorosa per a coachs.

Els valors com a brúixola, no com a meta

Una de les aportacions més útils de l'ACT al coaching és distingir valors d'objectius. Un objectiu s'acompleix i es ratlla de la llista ("aconseguir el lloc de feina"); un valor és una direcció que no s'esgota mai ("aportar amb honestedat", "aprendre"). Harris ho il·lustra amb la metàfora de la brúixola: pots caminar cap a l'oest tota la vida sense "arribar" mai a l'oest.

Aquesta distinció canvia la conversa. Quan un client no assoleix un objectiu, el valor continua intacte i pot orientar el pas següent. I quan l'assoleix i se sent buit, sovint és perquè no estava connectat amb cap valor.

Eines ACT per a la teva propera sessió

1. La Matriu ACT

Desenvolupada per Kevin Polk i col·laboradors (2016), és un diagrama de quatre quadrants que pots dibuixar a mà amb el teu client (o descarregar-la en aquest enllaç). Una línia horitzontal separa l'experiència interna (a baix) de la conducta observable (a dalt); una de vertical separa el que allunya (esquerra) del que acosta (dreta) al que importa. Seguint la seqüència que proposa Anstiss (2021), explora en aquest ordre: (1) qui i què és important per al teu client; (2) quins pensaments i emocions apareixen i s'hi interposen; (3) què fa quan apareixen (conductes d'allunyament); i (4) quines accions l'acostarien al que importa. La pots conservar com a registre de la sessió i com a base per acordar tasques.

2. La pregunta de funcionalitat

Hill i Oliver (2019) la treballen com el "joc de la funcionalitat" (workability). En lloc de jutjar si una conducta és bona o dolenta, pregunta: "Això que fas, t'acosta o t'allunya de la persona que vols ser?". És una pregunta no directiva, coherent amb l'ètica del coaching: qui avalua és el client, no tu.

3. Defusió: "Estic tenint el pensament que…"

Una tècnica clàssica que recull Harris (2009). Convida el teu client a repetir el seu pensament bloquejant ("No estic preparada") afegint-hi al davant: "Estic tenint el pensament que no estic preparada". I després: "M'adono que estic tenint el pensament que…". No es tracta de rebatre el pensament, sinó de crear prou distància per triar què en fas.

4. El punt d'elecció (Choice Point)

Proposat per Ciarrochi, Bailey i Harris (2014), és un altre mapa visual senzill: davant d'una situació difícil, el client identifica què l'"enganxa" (pensaments, emocions), quines conductes d'allunyament sol tenir, quines conductes l'acostarien als seus valors i quines habilitats necessita per triar-les. És especialment útil en processos de canvi o en decisions vitals.

5. Per a tu: llançar l'àncora abans de la sessió

L'ACT no és només per als teus clients. Harris proposa la pràctica de "llançar l'àncora" (dropping anchor): reconèixer el que estàs pensant i sentint, connectar amb el cos (els peus a terra, la respiració) i tornar a implicar-te en el que estàs fent. Dos minuts abans de cada sessió n'hi ha prou per arribar-hi present, i no arrossegat per la sessió anterior. Si treballes la presència del coach, trobaràs més recursos a Presència plena en sessió: com sostenir-la sense perdre-la.

Ètica i autoconsciència: on acaba el coaching

Aquest és l'apartat que més et protegeix a tu i al teu client.

Sàpigues quan derivar. L'evitació experiencial pot prendre formes clíniques: consum problemàtic, autolesions, símptomes depressius o ansiosos que interfereixen de manera significativa en el dia a dia. Que l'ACT tingui eines per abordar-ho en teràpia no vol dir que t'hi hagis d'implicar tu. Si apareixen aquests senyals, la teva feina és derivar a un professional sanitari qualificat i, si escau, aturar o redefinir el procés de coaching.

Un coaching informat per l'ACT no és teràpia ACT. Pots integrar-ne els principis i les eines sense presentar-te com a terapeuta ni prometre resultats terapèutics. Explica-ho al teu client des del contracte inicial: què és el coaching, què no és i què faràs si sorgeix alguna cosa que surt del teu àmbit.

Forma't i busca supervisió. Llegir un article no et converteix en coach ACT. L'Association for Contextual Behavioral Science (contextualscience.org) aplega formació, recerca i comunitat. La supervisió amb un col·lega amb experiència en el model és especialment recomanable al principi.

Vigila que l'acceptació no es converteixi en resignació. Acceptar una emoció no vol dir acceptar una situació injusta. I la defusió no és minimitzar: un pensament pot ser incòmode i contenir informació valuosa.

Practica-ho primer en tu. Anstiss (2021) recomana que el coach practiqui la Matriu i el punt d'elecció amb si mateix abans de fer-los servir amb clients, i fins i tot que comparteixi, quan escaigui, que ell també s'enganxa als seus pensaments. Aquí hi ha la coherència de què tant parlem al Mètode FARO: no pots acompanyar la flexibilitat que tu no estàs conreant. Si t'interessa aquesta mirada cap endins, et recomano L'ego del coach: senyals d'alerta silenciosos.

Tancament: actuar amb el que hi ha

Potser el que és més transformador de l'ACT en coaching no és cap tècnica concreta, sinó un canvi de postura. Deixes de ser qui ajuda el client a "treure's" la por per convertir-te en qui l'acompanya a avançar amb la por a sobre, cap al que de debò li importa. I això, curiosament, també t'allibera a tu: no has d'arreglar res, només sostenir un espai on el teu client pugui triar.

Comença per una sola eina. Prova-la primer amb tu aquesta setmana, després en una sessió. Observa què canvia en la conversa… i en tu.

👉 Si vols continuar aprofundint en un coaching més conscient i basat en l'evidència, explora els articles de Mindful Coaching · Mètode FARO i subscriu-te al butlletí per rebre els propers recursos. També pots veure com s'apliquen aquests principis al benestar emocional a la secció Psicowellness · Acceptació i valors.