Tres raons per deixar de queixar-nos

Per què ens queixem tant?

La queixa s’ha convertit en una companya constant de les nostres converses diàries. Des del trànsit fins a la feina, passant pel temps o la política, molts de nosaltres hem convertit la queixa en un hàbit gairebé automàtic.

Però, quin efecte real té aquesta actitud a la nostra vida? Ens ajuda a millorar la situació o ens atrapa en un bucle d’insatisfacció?

Segons la psicologia positiva, les emocions i actituds que cultivem dia rere dia modelen el nostre benestar. Queixar-nos de manera constant no només no resol els problemes, sinó que deteriora el nostre estat emocional, enterboleix la nostra perspectiva i debilita la nostra capacitat d’acció.

Vegem tres raons essencials per deixar de queixar-nos i com podem fer-ho de manera pràctica.

1. Ens instal·la en el rol de víctimes i limita la nostra capacitat d’acció

Quan ens queixem sense la intenció de canviar allò que no ens agrada, estem reforçant una narrativa d’impotència. És el que el psicòleg Robert Biswas-Diener anomena la queixa crònica, un hàbit que ens centra en el que ens falta en lloc del que tenim o podem fer.

Aquest patró ens impedeix desenvolupar la sensació d’autoeficàcia, concepte clau d’Albert Bandura, que defensa que creure en la nostra capacitat per influir en els esdeveniments és essencial per superar reptes. Si vivim queixant-nos, debilitem aquest poder intern i ens convertim en víctimes passives.

Solució pràctica: replanteja la queixa com una pregunta orientada a l’acció. En lloc de dir “estic farta del meu cap”, pots pensar: “Quines petites accions puc fer per millorar la meva relació laboral?”

2. Ens allunya del present i del gaudi quotidià

La majoria de queixes neixen de comparar la realitat amb les nostres expectatives. Aquesta dissonància genera frustració i ens impedeix connectar amb l’aquí i ara. Tal com explica Ronald D. Siegel a La solució mindfulness, quan vivim en la queixa quedem atrapats en pensaments repetitius que ens desconnecten de l’experiència directa.

Practicar la consciència plena (mindfulness) ens ajuda a observar les emocions sense jutjar i a identificar quan estem caient en patrons automàtics negatius. Així, aprenem a estar presents i a gaudir més del que sí funciona a la nostra vida.

Solució pràctica: fes petites pauses de mindfulness cada dia. Pots començar amb tres respiracions profundes, caminar amb atenció plena o escriure tres coses per les quals et sents agraïda abans d’anar a dormir.

3. Afecta negativament les nostres relacions i el nostre entorn

Les queixes constants són contagioses i poden intoxicar les nostres relacions. Segons estudis recollits a Positive Psychology Coaching, compartir queixes reiteradament redueix la qualitat dels vincles i genera un clima de negativitat.

Ara bé, no es tracta de reprimir les emocions. Les queixes instrumentals, expressades amb respecte i amb la intenció de resoldre, poden ser útils. Aquí entra la Comunicació No Violenta de Marshall Rosenberg, que ens ensenya a expressar necessitats sense culpar ni atacar.

Solució pràctica: aplica aquesta estructura de CNV:

1. Observació: “Quan arribes tard a les reunions...”

2. Emoció: “...em sento frustrada...”

3. Necessitat: “...perquè necessito sentir que respectam el temps mutu.”

4. Petició: “Podries avisar-me si t’endarrereixes?”

   
   

Quatre accions per començar a deixar de queixar-te avui

1. Pren consciència de les teves queixes. Anota-les durant un dia.

2. Avalua la seva funció. És suport emocional o una solució el que busques?

3. Canvia l’enfocament. Reformula la queixa en una oportunitat.

4. Activa les teves fortaleses. Gratitud, esperança i perseverança són claus per sortir del cicle de la queixa.

Reflexió final: Escollir una vida més plena

Deixar de queixar-nos no vol dir resignar-se, sinó escollir una actitud més conscient i responsable davant la vida.

Tal com assenyalava Mihaly Csikszentmihalyi a Aprendre a fluir, viure amb plenitud és un art que es cultiva amb atenció, intenció i compromís. I per aconseguir-ho, necessitem deixar enrere la queixa com a companya de viatge.