.png)
Hi ha situacions que posen a proba la nostra intel·ligència emocional i una en la qual es demostra es en la manera en com reaccionem davant d’una crítica.
De vegades, fins i tot els nostres essers mes estimats poden fer-nos mal amb una crítica si no sabem acceptar-la.
Una de les diferencies entre aquelles persones que tiren endavant i les que fracassen pot estar en la seva capacitat per gestionar les crítiques.
Aquestes deixen la nostra autoestima “tocada” el que provoca que deixem d’afrontar reptes per la por a exposar-nos a mes crítiques.
Però si som capaços d’escoltar el que els altres tenen a dir de nosaltres, encara que no ens agradi, no nomes no sortirem perjudicats sinó reforçats.
La gestió de les crítiques es un dels temes mes abordats per psicòlegs i coaches, i recollim a continuació cinc dels consells mes habituals.
No et posis a la defensiva
La primera reacció que tenim davant d’una crítica es defensar-nos. Pensarem en les raons per les que el nostre interlocutor esta equivocat i així li farem saber. Es la forma que tenim de protegir la nostra autoestima.
Però, si se’ns fa saber que hem fet alguna cosa malament es possible que hi hagi certa raó en lo que ens diuen.
Pitjor que defensar-nos es reaccionar atacant, amb el “i tu més”, ja que no porta a cap lloc i nomes perjudicarà la relació.
Com recorda l’escriptora Gretchen Rubin, autora de “The Happiness Project” el millor es repetir-nos el següent: “Dono la benvinguda a les crítiques. Aquesta persona m’està ajudant. Tinc ganes d’escoltar lo que calgui per tal de millorar el meu treball”.
No projectis les teves inseguretats en la crítica
De debò ens critiquen o el que passa es que som massa insegurs?. De vegades tenim tendència a projectar la nostra manca de confiança personal en les paraules dels altres.
Com mes mal ens fa una crítica, mes probable es que hagi tocat un dels nostres punts sensibles que, fins i tot inconscientment, sabem que no es precisament el nostre fort.
El que pot ser un comentari constructiu ens el prenem con alguna cosa destructiva.
Aquesta possibilitat l’hem de tenir en compte quan siguem nosaltres els que donem feedback al nostre interlocutor.
Una bona opció es seguir l’estratègia de la “crítica Sandwich”, es a dir, introduir la crítica entre dos elogis, el que, a mes de minimitzar els possibles efectes negatius, farà probablement que el nostre interlocutor estigui mes disposat a escoltar-nos.
No reacciones immediatament
Davant la crítica, el millor, en moltes ocasions, es callar i assentir. No ho hem de prendre com a mostra de submissió, sinó que, en el cas de que siguem passionals, es millor que ens donem temps a nosaltres mateixos per analitzar i reflexionar envers lo que ens han dit.
Només des de la tranquil·litat podrem extreure el que es útil de la crítica que ens han fet.
Si reaccionem aïradament davant la crítica, i la intenció del nostre interlocutor es constructiva, possiblement perdrem una font d’informació valuosa per a nosaltres.
Si reaccionem immediatament serà el nostre cor qui domini, si ens donem un temps i ho fem de forma calmada serà la nostra ment qui ho faci.
Identifica la font de la crítica
Fins ara hem parlat d’aguantar, però també es possible que la crítica no tingui cap fonament. De la mateixa manera que parlàvem de projectar les nostres inseguretats en les paraules dels demés, també es possible que els altres projectin els seus problemes en nosaltres.
Llavors he de valorar, qui ha fet la crítica?, com l’ha fet?, te algun motiu per estar envejós?.
En aquest cas es millor treure-li importància i, fins i tot, callar més que contraatacar.
Desfés-te del que sigui perjudicial i quedat amb el que sigui útil
Les crítiques mes despietades fetes pels nostres pitjors enemics poden tenir part de raó.
Per evitar sortir ferits en el nostre orgull, acostumem a quedar-nos amb la forma i no amb el contingut, malgrat que les paraules puguin tenir un rerefons de veritat. Així que, malgrat que no acceptem ser tractats injustament, internament hauríem de fer un exercici d’autocrítica i jutjar si de veritat hem de canviar alguna cosa del nostre comportament.
Extracte d’article de H. G. Barnés en El Confidencial
Crédits de la imàtge: Image courtesy of Stuart Miles / FreeDigitalPhotos.net